dimecres, 26 d’octubre del 2011

JAUME MORERA I GALÍCIA. (Lleida, 1.854 - Madrid 1.927) - Pintor paisatgista.

ESTUDI. Impressionisme. Paisatges i vistes. Oli sobre tela.  61 x 80 cm. Col.lecció particular. Vizcaya. España.
NOTA: Clicando una cualquiera de las imágenes, podéis ver toda la serie mucho mejor, a tamaño más grande y seguidas, pues han puesto un nuevo sistema.

ENCAPÇALAMENT DEL BLOG. Tríptic d'aus i peixos. Oli sobre tela 144 x 87 cm. a la part central i 118 x 49 cm. cadascú dels laterals. Col.lecció particular. Vizcaya. España.

ESTUDI DE FLORS MORADES. Impressionisme. Paisatges i vistes. Oli sobre tela.  72 x 44 cm. Col.lecció particular. Vizcaya. España.

L'HIVERN. Impressionisme. Paisatges i vistes. 1891-1897. Oli sobre tela. 76 x 33 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.

PORTALÓN DEL MONASTERIO DE PIEDRA. Impressionisme. Paisatges i vistes. 1872-1873. Oli sobre tela.  22 x 31 cm. Museo de Zaragoza. Zaragoza. España.

VALLE DE CHOZAS. GUADARRAMA. Impresionismo. Paisajes y vistas.
1891-1897. Carbón sobre papel. 58 x 91 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.

PAISATGE DE NORMANDÍA. Impressionisme. Paisatges i vistes. 1884-1890. Oli sobre tela. 118 x 77 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.

GUADARRAMA. Impressionisme. Paisatges i vistes. 1891-1897. Oli sobre tela.  62 x 97 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.

GUADARRAMA. Impressionisme. Paisatges i vistes. 1891-1897 Oli sobre tela. 42 x 72 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.


CABEZA DE HIERRO. GUADARRAMA. Impresionismo. Paisajes y vistas.
1891-1897. Óleo sobre lienzo. 61 x 100 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.
PLAÇA DE SANTA COLOMA DE QUERALT. (LLEIDA.) Impressionisme. Paisatge urbà. 1877. Oli sobre tela. 62 x 102 cm. Museu d`Art Jaume Morera. Lleida. España.


GABARRA ESPERANDO LA MAREA. PLAYA DE ARRIGUNAGA. Impressionisme. Mar i vaixells.
1904. Oli sobre tela.  43 x 73 cm. Museu d`Art Jaume  Morera. Lleida. España.


RIBES DEL WHAT. HOLANDA. Impressionisme. Mar i vaixells. 1878. Oli sobre tela. 110 x 208 cm. Museo Nacional del Prado. Madrid. España.


PLAYA CON SOL PONIENTE. Impresionismo. Mar y barcos. Óleo sobre lienzo. 86 x 102 cm. Colección particular. Pamplona. España.



CREPUSCLE EN EL LLAC TRASIMENO. Impressionisme. La mar i els vaixells. 1881. Dibuix al cartó 47 x 74 cm. Col.lecció particular. Vizcaya. España.


RIBA NEVADA DEL LLAC TRASIMENO. Impressionisme. Mar i vaixells. 1904. Oli sobre tela. 43 x 73 cm. Museu d`Art Jaume  Morera. Lleida. España.

LLIRIS. Impressionisme. Natura morta i flors. (Bodegones y flores.) Oli sobre tela.  39,5 x 53,5 cm. Col.lecció particular. Vizcaya. España.


CARIÑO FRATERNAL. Impresionismo. Varios. 1881 Ilustración.



PINS  DE FRASCATI. Impressionisme. Paisatges i vistes.  1875. Oli sobre tela.  61 x 45 cm. Museo Nacional del Prado. Madrid. España.



APUNTE BIBLIOGRÁFICO.

Referencia anterior: Este pintor es JAUME MORERA de "RETRAT EQÜESTRE" del post anterior sobre una Exposición de pintores catalanes en Barcelona.

Jaime Morera y Galicia (Lerida, 1854 - Madrid 1927)-


Practicó la pintura de paisaje.
Hermano del político y poeta Magín Morera, estudió pintura de paisaje en la Escuela de San Fernando de Madrid con Carlos de Haes. Después en 1984 marchó pensionado como pintor de paisaje en la primera promoción en la academia española de Roma Junto a Francisco Pradilla, Casto Plasencia, Alejandro Ferrant. Allí pintaría paisajes italianos dentro de las normas del academicismo clasicista. En esta época pinta Tormenta de nieve o Perros en la nieve, Orilla nevada del lago Trasimeno y El anochecer. A su regreso a España, en 1877, volvió temporalmente a su ciudad natal, con la que mantendría relación a lo largo de toda su vida creando, en 1917, el Museo de Arte Moderno de Lerida principalmente con obras de su maestro. Fue tal su contribución a este museo que finalmente se denomina Museo de Arte Jaume Morera.

No obstante, se instaló definitivamente en Madrid, desde donde viajó a Holanda, Bélgica y Francia, siguiendo los pasos de su maestro. De estas estancias es el cuadro Orillas del Waht (Holanda), que presentó a la Exposición Nacional de Bellas Artes (España) de 1878 y Playa de Normandía con la que obtuvo medalla en la exposición del año 1892.

Representa una corriente paisajista partidaria de la experiencia directa del natural y atraída por los paisajes nórdicos. Son conocidas sus excursiones pictóricas por la montañas del Guadarrama de las que tiene una amplia colección de obras, alguna de ellas en el Museo del Prado. También viajó en numerosas ocasiones por el norte de España. A estas estancias corresponden Mar Cantábrico o Costa de Santoña.
Algunas de sus obras:

_Orilla nevada del lago Trasimeno.
_El anochecer.
_Mar Cantábrico.
_Corderos en la nieve.
_Paisaje de Normandía.
_Tormenta de nieve o perros en la nieve.
_ Orillas del Waht .
_ Guadarrama.
_ Pinos de Frascati.
_ Costa de Santoña.
(Información obtenida de Wikipedia)

FUENTE DE LOS CUADROS. "LA CIUDAD DE LA PINTURA."







dimarts, 18 d’octubre del 2011

L'EDAT D'OR DE LA PINTURA CATALANA. (1885-1930)- Exposició en el C/ Palla, 25 de Barcelona.


LAUREÀ BARRAU. Barcelona 1863 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1957- "LA LECTURA."
c.1899 Oli sobre tela 54 x 45 cm - Signat  "L. Barrau" a la part inferior esquerra.

EXPOSICIÓ EN EL C/ PALLA, de BARCELONA (Casc Antic), des del  06-10-2011 fins al  07-01-2012



ELISEU MEIFRÈN. Barcelona (1859-1940)- "PORT LLIGAT". Oli sobre taula. 80 x 100 cm
Signat "E, Meifrèn" a la part inferior dreta.


ELISEU MEIFRÈN. Barcelona 1.859- 1.940 "RIBA AMB FIGURES". Oli sobre tela 61 x 73 cm
Signat "E. Meifrèn" a la part inferior dreta.



JAUME MORERA. Lleida 1854- Madrid 1927 "RETRAT EQÜESTRE". Oli sobre tela. 104.5 x 68 cm
Signat "J. Morera" a la part inferior dreta.

RAMON CASAS. Barcelona 1866-1932  "CAP DE DONA". c. 1893- Oli, carbó i pastel sobre tela.
32 x 32 cm
Signar "R. Casas" a la part inferior esquerra.


RAMON CASAS. Barcelona 1.866- 1.932 "BUST DE DONA"c. 1893  Oli sobre tela
54 x 42 cm / Signat "R. Casas" a la part inferior dreta.


RAMON CASAS. Barcelona 1.866- 1.932  "TAMARIT, MAIG" c. 1.925  Oli sobre tela 74 x 92 cm
Signat "R. Casas" a la part inferior dreta.

MODEST URGELL. Barcelona 1839- 1919 "TRES BARQUES A LA PLATJA". Oli sobre tela 63 x 130 cm - Signar "Urgell" a la part inferior dreta.


RICARD CANALS. Barcelona 1876-1931 "LA CRIA". 1896  Oli sobre tela 126 x 149 cm
Signat i datat "R. Canals/96" a la part inferior esquerra. Al dors "R. Canals".



FRANCESC GIMENO. Tortosa 1858- Barcelona 1927 "PONT D'ARMENTERA". c. 1915
Oli sobre tela 70 x 60 cm
Signat "F. Gimeno" a la part inferior dreta.


JOAQUIM MIR. Barcelona 1873- 1940  "PAISATGE DE L'ALFORJA". c.1924 Oli sobre tela
54 x 65 cm / Signat "J. Mir" a la part inferior dreta.


JOAQUIM MIR. Barcelona 1.973- 1.940  "MIRAVET" c. 1.929- 1.930  Oli sobre tela 86 x 112 cm
Signat "J. Mir" a la part inferior esquerra.



DIONÍS BAIXERAS. Barcelona 1862-1943 "BARCA, PESCADORS I NENS A LA PLATJA DE BARCELONA". 1885 Oli sobre tela. 70 x 115 cm
Signat i datat  "D. BAIXERAS/1885" a la part inferior esquerra.

RAMON PICHOT. Barcelona 1871- París 1925 "QUAN TORNEN LES BARQUES". c. 1900-1910
Oli sobre tela. 91 x 121 cm - Signat "R. Pichot" a la part inferior dreta.


RAMON PICHOT. Barcelona 1.871- París 1.925  "POBLE PESCADOR" 1.902 - 1.912 
Oli sobre cartó 49,5 x 69,5 cm  Signat "R. Pichot" a la part inferior dreta.

Ramon PICHOT. Barcelona 1.871- París 1.925  "TABLAO FLAMENC" c. 1905 - 1.910  Oli sobre cartó
Signat "R. Pichot" a la part inferior dreta.

RICARD URGELL. Barcelona 1873- 1924  "ESPERANT". 1909  Oli sobre tela 95 x 85 cm
Signat i datat "Ricardo Urgell/1909" a la part inferior esquerra.


RICARD URGELL. Barcelona 1.873 - 1.924  "INTERIOR" 1.919  Oli sobre tela 90 x 95 cm
Signat i datat "Ricardo Urgell/1.919" a la part superior esquerra.

ISIDRE NONELL. Barcelona 1872-1911 "CAP DE DONA". 1910 Oli sobre tela 61 x 50 cm
Signat i datat "Nonell /1910" a la part superior dreta.



JOSEP CUSACHS. Montpeller 1.851 - Barcelona 1.908  "GENET" 1.893  Oli sobre tela 76 x 55,5 cm
"Dedicat, signat i datat "A mi (...) amigo Pedro Llibre/ J. Cusachs/1.893" a la part inferior esquerra.



FRANCESC MIRALLES. València 1.848 - Barcelona 1.901  "DAMA AL PARC" c. 1894
Oli sobre tela 61,5 x 50,5 cm   Signat "F. Miralles" a la part inferior dreta.



JOAN BAUZÀ. Palma de Mallorca 1.844 - 1.915  "RETRAT D'UN PINTOR AL SEU ESTUDI"
c. 1.900  Oli sobre tela  58 x 38 cm  Signat "J. Bauzà" a la part inferior esquerra.


 MARIÀ PIDELASERRA. Barcelona 1.877 - 1.946  "LES TRES GRÀCIES" c.1903  Oli sobre tela
81.3 x 88,3 cm  Signat "M. Pidelaserra i Brias"  a la part inferior esquerra.

FUENTE:  ARTUR RAMON  1.926  ART.  El espacio de las obras singulares. Barcelona.
C/ Palla 25 "L' EDAT D'OR DE LA PINTURA CATALANA."


ENCAPÇALAMENT DEL BLOG: SEGUNDO MATILLA. Madrid 1.862 - Teià 1.937 "CADAQUES"

1.925 Oli sobre tela 91 x 101 cm Signat i datat "S. Matilla/1.925" a la part inferior dreta.


















dissabte, 8 d’octubre del 2011

SEBASTIÀ JUNYENT SANS. Pintor modernista català. Barcelona 1865-1908

Oli sobre tela pintat l’any 1889 i que porta per títol “CLOROSI”, una mena d’anèmia pròpia de l’adolescència que es manifesta pel color groc de la pell.


Zíngara

Medium oil on canvas
Size 21.7 x 16.1 in. / 55 x 41 cm.


JOVEN PENSATIVA, CON UNA VISTA DE VENECIA AL FONDO. Con marco de época en "pastiglia". Óleo sobre lienzo. 30 x 43 cm


RESIGNACIÓ. öleo sobre lienzo. 47 x 34 cm

AUTORETRATO DE SEBASTIÀ JUNYENT SANS.

PAISAJE URBANO.


"ÁRABE."

RETRATO DE SEBASTIÀ JUNYENT SANS, REALIZADO POR PABLO PICASSO, PERÍODO AZUL.  Óleo, 73 x 60 cm.
FUENTE:  WIKIPAINTINGS.

FUENTES DE LOS OTROS CUADROS: "MAESTROS ESPAÑOLES DEL RETRATO".
RENAAP. COM Exposición de Dibujos on line.

Un dels artistes més influents en el nostre Modernisme, no sols per la seva pintura sino per les seves importants crítiques d'art a la revista modernista "Joventut" i a "La Renaixença". Era home de sòlida formació, assolida a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja), a París i a Itàlia. Gràcies a la monografia que li ha dedicat Fontbona, coneixem millor aquest important personatge de l'època estudiada, del qual hi havia poquíssima bibliografia. Es tracta d'un home intel.ligent, amb idees artístiques i estètiques que ofereixen veritable interès, que van tenir sens dubte un cert pes per al seu temps (és molt interessant al respecte, la seva possible influència en la formació del pensament d'Eugeni d'Ors, com suggereix Fontbona).
Si un retret se li pot fer a Junyent és el de la seva coneguda inestabilitat, que li feia cercar contínuament nous camins en la pintura, sense acabar de fixar-se en cap sentit, per bé que no deixava de tenir raó el crític Opisso quan deia que el pintor conreava tots els gèneres perquè podia, gràcies al seu domini de la tècnica.
Potser aquest defecte i certes estranyes idees utòpiques es devien en part a la diversitat d'influències exòtiques que rebé, característiques del període modernista en general, com hem dit al principi d'aquest treball, però en part també a la seva pròpia constitució psíquica, que el va empènyer a un creixent pessimisme, agreujat per la mort del seu fill, i a la bogeria a la fi de la seva vida. Ja hem vist que no és l'únic que va patir aquestes malalties, dintre del confús panorama de contradiccions d'aquella època i del seu art.
La pintura de Sebastià Junyent, que va començar amb un cert naturalisme, va passar aviat a ser plenament modernista-simbolista. D'aquesta època són alguns dels seus quadres més coneguts (Clorosis, Ave Maria). Més endavant va buscar nous temes, de vegades d'éssers marginats, sempre amb profunda melangia, i en aquest sentit pot haver influït, com s'ha dit sobre el seu amic Picasso, amb el qual va compartir un estudi a Barcelona i va acompanyar a París.
Fou també un bon paisatgista, un gran catalanista i, en fi, un fidel representant del seu temps i de l'art modernista, del qual va compartir el característic polifacetisme de molts dels seus artistes: a més de ser figura destacada de la pintura i la crítica, fou important com a cartellista, enquadernador i sobretot com a dissenyador de mobles.

TRADUCCIÓN AL CASTELLANO.

Uno de los artistas más influyentes en nuestro Modernismo, no sólo por su pintura sino por sus importantes críticas de arte en la revista modernista "Joventut" y en "La Renaixença". Era, hombre de sólida formación, alcanzada en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona (Llotja), en París y en Italia. Gracias a la monografía que le ha dedicado Fontbona conocemos mejor a este importante personaje de la época estudiada, del cual había poquísima bibliografía.
Se trata de un hombre inteligente, con ideas artísticas y estéticas que ofrecen verdadero interés y que sin duda tuvieron gran peso para su tiempo. (Es muy interesante al respecto, su posible influencia en la formación del pensamiento de Eugeni d'Ors, como sugiere Fontbona.)
Si algún reproche se le puede hacer a Junyent es el de su conocida inestabilidad, que le hacía buscar contínuamente nuevos caminos en la pintura, sin acabar de fijarse en ningún sentido, aunque no dejaba de tener razón el crítico Opisso, cuando decía que el pintor cultivaba todos los géneros porque podía, gracias a su dominio de la técnica.
Quizás este defecto y ciertas extrañas ideas utópicas se debían en parte, a la diversidad de influencias exóticas que recibió, características del período modernista en general, como hemos dicho al principio de este trabajo, pero en parte también, a su propia constitución psíquica que lo empujó a un creciente pesimismo, agravado por la muerte de su hijo y a la locura al final de su vida. Ya hemos visto que no es el único en padecer estas enfermedades dentro del confuso panorama de contradicciones de aquella época y de su arte.
La pintura de Sebastià Junyent con un cierto naturalismo, pronto pasó a ser plenamente modernista-simbolista. De esta época son algunos de sus cuadros más conocidos (Clorosis, Ave María.) Más adelante buscó nuevos temas, a veces de seres marginados, siempre con profunda melancolía, y en este sentido puede haber influido, como se ha dicho sobre su amigo Picasso, con el cual compartió un estudio en Barcelona y acompañó a París.
Fue también un buen paisajista, un gran catalanista, y en fin, un fiel representante de su tiempo y del arte modernista, del cual compartió el característico polifacetismo de muchos de sus artistas: además de ser figura destacada de la pintura y la crítica, fue importante como cartelista, encuadernador y sobretodo como deiseñador de muebles.